La mare Dyango

El nen és petit i, mig adormit, la mare se'l mira i, junts al bressol, no el deixa mai sol. Joiosa sospira i, vetllant el seu somni amb amor, El meu fill val un món i un tresor i de tot cor li canta amorosa. Fes nones, reiet, fes nones fill meu, que ets un angelet que m'ha enviat Déu. El besa a la cara, el besa al front, petons d'una mare "lo" més gran del món. El nen és més gran. La mare plorant No surtis de nit i fuig dels brogits, treballa i estudia. I tapant-li els defectes que té, l'aconsella amb "carinyo" i el guia pel camí del treball i del bé, que és el que ella desitja i ansia. Perdona, fill meu, però jo t'haig de dir que el meu cor et veu per molt mal camí. Qui mal t'aconsella, deu ser un ningú, fes cas d'una vella que sols viu per tu.. Veient-te perdut i tot despreciat, perquè no has vingut aquí al meu costat? No abaixis la cara, aixeca el front, que et queda una mare, "lo" més gran del món.